Investigació i inspiració I: EL BOSC

Una vegada realitzada la sessió sobre el bosc cercàrem diferent tipus d’informació rellevant sobre aquest tema. 

 

Primerament volem mostrar un poema d’un autor molt representatiu de la generació del 98 tardà, Antonio Machado amb el seu poema “a un olmo seco”.

Al olmo viejo, hendido por el rayo
y en su mitad podrido,
con las lluvias de abril y el sol de mayo
algunas hojas verdes le han salido.

¡El olmo centenario en la colina
que lame el Duero! Un musgo amarillento
le mancha la corteza blanquecina
al tronco carcomido y polvoriento.

No será, cual los álamos cantores
que guardan el camino y la ribera,
habitado de pardos ruiseñores.

Ejército de hormigas en hilera
va trepando por él, y en sus entrañas
urden sus telas grises las arañas. 

Després consideràrem que podríem incorporar com a recurs d’aquest tema un conte ja que és un element adient a infantil per transmetre continguts. Hem trobat aquest que consideram que és adeqüat per treballar a 3-6 anys i que transmet valors. 

L'arbre generós (Shel Silverstein). 

Hi havia una vegada un arbre que estimava un nen petit. El nen cada dia hi anava i en collia les fulles per fer-se una corona i jugar a ser rei del bosc. S'hi enfilava pel tronc, s'hi gronxava a les branques i menjava pomes. I jugaven tots dos a amagar-se. I, quan estava cansat, s'adormia a la seva ombra. El nen estimava l'arbre...I l'arbre era molt feliç. 

Però va passar el temps. I el nen va créixer. I l'arbre es quedava tot sovint sol. Però un dia l'arbre va veure arribar el noi, i li va dir: Vine, nen, enfila't pel meu tronc, gronxa't a les meves branques i menja les meves pomes, juga a la meva ombra i sigues feliç. 

Són massa gran per enfilar-me i jugar- va dir ell-. Jo vull comprar coses i divertir-me. Necessito diners. Que me'n podries donar? Ho sento- va dir l'arbre-, però diners, no en tinc. Només tinc fulles i pomes. Cull les pomes i vés a vendre-les a la ciutat. Així tindràs diners i serpas feliç. I, així, el noi s'enfilà a l'arbre, va collir les pomes i se les va endur. I l'arbre es va sentir feliç.  

Però va passar molt temps, i el noi no tornava...I l'arbre estava trist. I aleshores, un dia va tornar, i l'arbre es va agitar amb alegria i li va dir: Vine, noi, enfila't al meu tronc, gronxa't a les meves branques i sigues feliç. 

Estic massa ocupat per enfilar-me a un arbre -va dir ell-. Necessito una casa que em serveixi d'abric. Vull una dona i nens, i per això vull una casa. Que me la pots donar tu? Jo no tinc casa- va dir l'arbre-, casa meva és el bosc, però pots tallar-me les branques i fer-te una casa. Llavors seràs feliç. I el nen va tallar les branques i se les va endur per construir-se una casa. I l'arbre es va sentir feliç.

Però va passar molt temps i el seu noi no tornava. I, quan va tornar, l'arbre amb prou feines podia dir res. Vine, noi- va xiuxiuejar-. Vine i juga. Són massa vell i estic massa trist per jugar -va dir ell-. Vull una barca que em porti lluny d'aquí. Que me la podries donar? Talla'm el tronc i fes-te'n una barca -va dir l'arbre-. Llavors podràs navegar lluny...i seràs feliç. I ell va tallar el tronc i es va fer una barca i se'n va anar lluny navegant. i l'arbre se sentia feliç...però no del tot. 

I després de molt temps el noi va tornar un altre cop. Ho sento, noi -va dir l'arbre-, però ja no tinc res per donar-te. Ja no em queden pomes. Tinc les dents massa febles per menjar pomes -contestà ell-. Ja no em queden branques -va dir l'arbre-. Ja no t'hi pots gronxar. Són massa vell per gronxar-me a les branques -va contestar ell-. 

 

Ho sento -es va lamentar l'arbre-. M'agradaria donar-te alguna cosa...però ja no em queda res. No són més que una soca vella. Ho sento... Jo no necessito gaire, ara -va contestar ell- només un lloc tranquil per reposar. Estic molt cansat. Molt bé, doncs -va dir l'arbre com recuperant l'ànim-, una soca vella va bé per descansar. Vine, noi, seu. Seu i descansa.

I ell va seure. I l'arbre va ser feliç.

 

Camps en primavera, 1887

Finalment hem cercat uns quadres on estiguessin representats els arbres. Aquests quadres són del famós pintor francés impressionista Claude Monet.

                                                

Dones al jardí, 1866